ESCAMILLO

Aquest cantant, que també es va eternitzat en els cartells de El Molino dels anys 60 i 70. Recollien els diaris de l'època: "té excel·lència i "raça". Vesteix de manera impecable, sense cap excentricitat, amb aquest desig vehement de no sobrepassar els límits de la discreció indumentària".

Escamillo, sobrenom de Josep Pons Ortiz, va néixer al 1920, al barri de la Barceloneta. Va anar al col·legi fins als 13 anys, va treballar en un magatzem i quan encara no era major d'edat es va fugir a València amb una prostituta. Així va començar la seva moguda vida entre teatres i escenaris de tot el món.

Escamillo no va fer de transformista en els seus primers anys com artista. Més endavant, en l'època dels anys 50, el varen multar en diverses ocasions a causa de les seves al·lusions a l'homosexualitat i al llenguatge picant que utilitzava en els seus shows. Al 1957, a Madrid, al final de la representació de l'obra "Yo mate a Magdalena", va fer posar al públic dempeus al dir: "Ja podeu cridar. Vinga, marietes, allibereu-vos!".

Va treballar al Teatre Victòria de Barcelona durant 12 anys, compartint escenari amb les grans vedettes de l'època, i després va realitzar diverses gires pels teatres més importants d'Amèrica. Quan va tornar a Espanya es va convertir, juntament amb Johnson, en una de les estrelles de major renom de El Molino.

Escamillo va morir el 16 de gener de 1987 a l'Hospital Clínic de Barcelona a causa d'una infecció renal, com a conseqüència de les complicacions del procés diabètic que patia. Tenia 63 anys. Va ser enterrat en el cementiri de Margalef (al Priorat). Els diaris de l'època van anunciar la seva mort amb el següent titular: Mor Escamillo, l'ànima "marieta " del Paral·lel.