JOHNSON

Johnson va ser un dels pilars de la programació de El Molino, on va debutar en 1943 i hi va continuar durant més de 30 anys. La seva gràcia natural, la seva desimboltura innata, i l'espontaneïtat amb que replicava als espectadors que s'atrevien a ficar-se amb ell eren excepcionals, i les seves paròdies, definitives.

D'ell Sebastià Gasch diu en el seu llibre "El Molino" (Dopesa, 1972)
"El vehicle expressiu més poderós de Johnson és la seva mímica. I aquesta és subtilíssima. Té una precisió lineal i psicològica fantàstica. Aquella precisió miraculosa que només posseeixen les grans obres. I te estil. El gran estil, elaborat i treballat, que els anys han anat polint i perfeccionant, però sense amputar-lo d'espontaneïtat i raça".

Johnson va ser el primer showman que es va vanagloriar de la seva homosexualitat. El seu nom era Paco Barnaba i va néixer a Buenos Aires al 1916 i va morir al 1981. Deixava bocabadat al públic només sortint a l'escenari, aixecant divertit el cap, aletejant les pestanyes postisses carregades de rímel, i contestant amb un somriure impecable als crits que el públic, sempre entregat, li llançava. Les seves respostes eren sarcàstiques, desafiadores i tremendament amanerades. Prim i elegant, feia oscil·lar braços i mans amb gestos amidats i senyorials que realçaven el seu pintoresc vestuari. Durant un temps va compartir escenari amb Escamillo, i si el primer era coquet i seductor, Johnson amb la seva corpulència, les seves capes de lluentons i la seva veuassa era una autèntica provocació. Les seves sentències arrencaven riallades que feien tremolar els fonaments de El Molino.

Johnson se sorprenia cada cop que li recordaven la seva enorme popularitat. Era un home amable i senzill. De tots els homenatges que va rebre el que més li va emocionar ser veure la seva pròpia figura de cera en el Museu de Cera de Barcelona, i se sentia molt orgullós d'haver servit de model a Dalí i Camacho.