LA TRIOMFADORA

Sebastià Gasch diu d'ella en el seu llibre "El Molino" (Dopesa, 1972):
"La Triomfadora tenia un rostre menut, esmaltat i transparent com una porcellana, en el qual brillaven fixament uns ulls minúsculs i lleument oblics. I uns pòmuls prominents. L'orient havia deixat petjada en el seu rostre.
La Triomfadora sortia a cantar i es quedava quieta, com plantada a terra, despectiva i magnífica, amb aire reptador."