MARY MISTRAL

Va ser considerada una "primerísima supervedette" de El Molino, reina del Paral·lel durant els anys 60 i 70.

Tenia 16 anys la primera vegada que va pujar a un escenari, al teatre Alcazar de Madrid, amb l'espectacle "Caritas y Carotas". El públic de l'Alcazar, tan exigent, no va poder resistir-se i es va rendir als seus peus, convertint-la en una estrella.

Per aquelles dates, les estrelles que més lluïen estaven en el firmament del Paral·lel i de El Molino. Allà se'n va anar Mary Mistral i allí es va convertir en la reina del Paral·lel durant els anys 60 i 70. L'any 1965 va rebre el premi a la millor artista del seu gènere.

Va compartir escenari amb Johnson i Escamillo i el seu regnat de gairebé 20 anys, fins a la temporada 78-79 en la que va actuar en el seu últim espectacle "Arriba las faldas", protagonitzat al costat de Pipper.

Va ser una de les artistes que més petjada va deixar en el públic; treballadora incansable, va sentir un gran respecte pel públic i va saber com ningú conduir-lo pels murris laberints de l'espectacle de revista, sense caure mai en la grolleria o el mal gust, utilitzant com a armes la ironia, la mirada intel·ligent, el mig somriure còmplice i la picada d'ullet. El reconeixement al seu treball va ser unànime tant per la crítica especialitzada i els mitjans de comunicació en general i, per descomptat, entre el públic al que tant respecte va mostrar Mary Mistral.