MIRKO

Principal figura masculina de El Molino durant dues dècades, de 1940 a 1960. Acabada la guerra civil espanyola, els transformistes van ser obligats per les autoritats a deixar de vestir-se com les dones, i la majoria va optar per aparèixer a l'escenari amb una camisa florejada de mànigues molt amples i pantalons negres molt ajustats. Mirko va quedar immortalitzat així en els cartells de El Molino.

Com molts altres ballarins homosexuals de l'època, era un fervent admirador de Miguel de Molina, i fou un excel·lent ballarí i cantant de flamenc, tot i que era de procedència gallega.

Cada any actuava uns mesos a El Molino, encara que com els actors famosos de l'època, sovintejava altres locals de Barcelona, com la Bodega Apolo.